La cessió d’Aleñá al Reial Betis i els problemes físics constants d’Arthur han provocat que Riqui Puig hagi passat de veure pràcticament impossible el salt al primer equip del Barça a considerar-lo més factible. El migcampista de Matadepera ha estat inclòs en la convocatòria blaugrana per a la Supercopa d’Espanya i ha fet un pas important en un camí que a finals del 2019 s’endevinava molt carregós i ara, en canvi, ja no ho sembla tant. I el club culer ha de treballar perquè encara ho sigui menys.

Amb dos gols, tres assistències i una gran quantitat de recitals en 17 partits, Riqui Puig ha deixat molt més que clar, com també ho va fer en l’amistós solidari del primer equip a Cartagena, que la Segona Divisió B ja se li ha quedat petita. La jove perla de la Masia ha tocat sostre i la secretaria tècnica del Barça ha de treballar perquè res ni ningú freni la seva progressió. És la joia més ben preuada del seu futbol formatiu i se l’ha de tractar com a tal. Ell ja ho va deixar clar a principis de novembre: “M’agradaria tenir més minuts al primer equip. Si veig que no els tinc, hauré de prendre una decisió”.

Només han passat dos mesos d’aquestes declaracions, però la realitat és que la seva situació ha canviat força. En primer lloc, l’equip de Valverde té un migcampista i mig menys, ja que Aleñá ha fet les maletes cap a Sevilla i Arthur tot just ha disputat 73 minuts en els darrers nou compromisos a conseqüència dels seus problemes físics. A més, aquest mes de gener el Barça no només disputarà la Supercopa a banda de la Lliga, sinó que la Copa del Rei també entrarà en escena i els joves del filial tindran més oportunitats per demanar més participació i continuïtat. Per últim, la realitat és que en les darreres setmanes, Riqui Puig ha tornat a formar part amb força assiduïtat de la disciplina blaugrana.

La fórmula de l’èxit al Camp Nou és ben clara i ja s’ha vist demostrada els últims mesos amb jugadors com Ansu Fati o Carles Pérez: els joves necessiten minuts de qualitat per poder demostrar la seva vàlua. Se’ls han de merèixer als entrenaments, només faltaria, i posteriorment sobre la gespa, és clar. Però si el Barça vol recuperar l’estil i tornar a abraçar la pilota, una de les missions que hauria de tenir a llarg termini, ha de reservar llocs de privilegi als futbolistes de la casa, aquells que senten els colors i no donen mai l’esquena a l’ADN Barça.



Més notícies

Guardiola rebutja entrenar el Madrid: “Abans me n’aniria a les Maldives”

"Després d’entrenar el City mai no entrenaré el United. Com tampoc entrenaré mai el Madrid. N’estic segur", ha declarat el tècnic de Santpedor en roda de premsa

El fronts oberts del Barça en el mercat d’hivern

Arturo Vidal, Todibo i Dani Olmo són els principals noms propis en clau blaugrana de la finestra de fitxatges del mes de gener

Comentaris

    Ramon Gener 07, 2020 | 21:48
    De Jong és bo, però el bavoseig que rep de la premsa palanganera pel que aporta, que no n'hi ha ni de lluny per a tant, repugna tant com sospites de sucu-sucu desperta.

Nou comentari