Ansu Fati lidera una estrena convincent del nou Barça (4-0)

El conjunt blaugrana destrossa el Vila-real amb una gran primera meitat en l'estrena de Ronald Koeman a la banqueta del Camp Nou

El Barça de Ronald Koeman no podria haver començat amb millors sensacions (4-0). Només 44 dies després del desastre de Lisboa, el conjunt blaugrana ha debutat a la Lliga Santander 2020/21 amb energies renovades, una posada en escena d’allò més convincent i, sobretot, moltes ganes de deixar enrere i rebel·lar-se contra el seu passat recent. Els culers han destrossat el Vila-real al Camp Nou per donar el tret de sortida a la seva participació en la competició domèstica i deixar ben clar a la seva afició que no es volen permetre una temporada de transició. És massa d’hora i és molt important no crear falses expectatives. Cal vèncer i convèncer setmana rere setmana. Però, com a mínim, la primera prova de foc del curs s’ha superat amb nota.

De noi a hereu

Ansu Fati ha estat el principal beneït culpable d’encarregar una dosi d’il·lusió per al barcelonisme. El jove extrem de 17 anys, que aquesta nit ha estrenat dorsal del primer equip, ha completat una primera meitat espectacular: ha fet dos gols, el primer després d’una gran assistència de Jordi Alba i el segon culminant una conducció llarga i potent de Philippe Coutinho, i ha forçat un penal que s’ha encarregat de transformar Leo Messi. Més enllà del seu rendiment a l’àrea del Vila-real, la perla de la Masia ha exhibit personalitat i desimboltura i ha assumit sense cap mena de problema el pas endavant que se li demana a tots els futbolistes joves que pretenen assolir un lloc en l’onze titular del Barça. Si res no canvia, Ansu Fati serà una peça important del projecte de Koeman. És un escollit. Ja no vol ser el noi. Vol ser l’hereu.

Col·lectivament, la versió blaugrana ha estat certament prometedora. El 4-2-3-1 ha funcionat a la perfecció, la pressió després de pèrdua ha estat ferotge i el ritme de joc ha estat molt elevat. Els jugadors han tingut paciència quan no han trobat espais en l’atac posicional i han sabut aprofitar els espais que o bé han generat a través de la circulació de la pilota o bé s’han trobat en alguna transició ofensiva. La poca aportació de Griezmann, que ha tornat a tenir moltes dificultats per entrar en joc, ha estat un dels únics aspectes negatius dels primers 45 minuts. D’altra banda, Jordi Alba, molt participatiu, ha ofert una versió tan sorprenent com interessant, mentre que Neto ha estat poc exigit sota pals i no ha comès cap error en la sortida de pilota. Coutinho, De Jong i Lenglet no han estat perfectes, però sí que han millorat el rendiment que havien ofert fins ara. El Barça només ha inclòs quatre canvis respecte a l’alineació que va sucumbir contra el Bayern, però la imatge ha canviat radicalment. Ara cal, és clar, donar-li continuïtat.

Messi recupera el somriure

El Vila-real, que ha arribat al Camp Nou amb l’objectiu d’aprofitar la incertesa culer per endur-se algun punt cap a casa, no ha sabut contrarestar la bona posada en escena del seu rival. Unai Emery ha tornat a engreixar la seva mala ratxa a l’estadi del Barça: ha perdut els catorze partits que hi ha disputat. L’equip castellonenc s’ha vist atropellat i la seva pólvora ofensiva –amb futbolistes com Gerard Moreno, Paco Alcácer, Dani Parejo, Pervis Estupiñán, Samuel Chukwueze…– ha estat mullada. El doblet inicial d’Ansu Fati ha destarotat tots els plans del conjunt valencià i, per acabar-ho d’adobar, després ha aparegut Leo Messi, el millor jugador del món, per dictar sentència. L’argentí, que ha viscut un estiu d’allò més complicat entre el 2-8, l’intent d’adeu frustrat i el traspàs del seu fidel amic Luis Suárez a l’Atlètic de Madrid, ha sentenciat el matx abans del descans. No ha perdonat el penal que ha provocat Fati i, uns minuts després, ha fet la centrada que ha forçat el gol en pròpia de Pau Torres. No ha estat tan inspirat com sempre, però ha recuperat el somriure. I això, com no podria ser d’una altra forma, sempre és una molt bona notícia.

A la represa, el ritme del duel ha baixat. El Barça ha continuat defensant molt bé, però ha atacat amb menys insistència. La feina ja estava feta i l’equip ha afluixat en verticalitat, però no en concentració ni actitud. El Vila-real no ha pogut retallar distàncies i Koeman s’ha permès el luxe de donar minuts a jugadors joves com Pedri o Trincao i de fer debutar Pjanic. Dembélé també ha sortit des de la banqueta, encara que no s’ha fet notar massa sobre la gespa. En general, l’aportació de tots els suplents ha estat més aviat circumstancial, encara que s’han pogut veure diversos detalls interessants, sobretot dels dos primers. Leo Messi, persistent, ha obligat Sergio Asenjo a fer un parell de bones aturades per evitar una golejada més voluminosa. Amb tot, el nou Barça s’ha estrenat amb molt bones sensacions i ha iniciat la Lliga amb un triomf il·lusionant que li ha permès començar a deixar enrere la desastrosa temporada passada.

Més informació

Nou comentari