L’explosió d’Ansu Fati va ser, sense cap mena de dubte, la millor notícia de l’inici de temporada del Barça. L’equip d’Ernesto Valverde no trobava el rumb ni en termes de joc ni quant als resultats, sobretot a domicili, però els afeccionats blaugrana somreien cada vegada que l’extrem nascut a Guinea Bissau tocava la pilota. Només tenia 16 anys i encara li quedava un llarg camí per recórrer, però les sensacions que transmetia eren les d’un d’aquells futbolistes tocats per una vareta màgica. Les d’un jugador especial. Les d’un escollit.
Betis, Osasuna i, sobretot, València, entre d’altres, van patir les entremaliadures d’un futbolista que va aprofitar les baixes de Leo Messi, Ousmane Dembélé i Luis Suárez per sentir-se titular (i important) en el primer equip blaugrana sense haver disputat cap partit oficial amb el filial. Ansu Fati va escriure el seu nom en els llibres de precocitat del futbol mundial i va centrar bona part de les mirades. La Federació Espanyola va embogir i va treballar més ràpidament que mai per nacionalitzar-lo. En la darrera aturada de seleccions ja va anar convocat amb la sub-21 després que el seu company d’equip, Carles Pérez, es lesionés.
Tot es va començar a tòrcer, no obstant això, abans de la visita culer al camp del Getafe. El jove futbolista va ser apartat de la convocatòria per culpa d’unes molèsties al genoll fruit del creixement i, des de llavors, Ernesto Valverde no li ha concedit cap minut. Ansu Fati es va perdre dos partits per lesió (el del Coliseum Alfonso Pérez i el compromís contra l’Inter de Milà) i no ha tingut participació en els tres duels posteriors (contra Sevilla, Eibar i Slavia de Praga). Tot plegat dibuixa un escenari en el qual cal remuntar-se fins al 24 de setembre, ara ja fa més d’un mes, per recordar el darrer dia que l’adolescent es va vestir la samarreta del Barça. La il·lusió desfermada de la massa social blaugrana, com no podria ser d’una altra forma, s’ha refredat considerablement.
El motiu que explica la desaparició d’Ansu Fati dels plans de Valverde és clar: Leo Messi, Luis Suárez, Antoine Griezmann i Ousmane Dembélé, els Quatre Fantàstics, estan en bones condicions físiques i fan la funció de tap que en el primer mes de competició no van exercir. Ja no és que només hi hagi tres places ofensives per a quatre efectius, sinó que tenint en compte que Leo Messi i Luis Suárez són indiscutibles, tan sols hi ha una vacant disponible. I aquesta està reservada per a un dels dos futbolistes francesos –que, cal no oblidar, van costar més de 100 milions d’euros cadascú–. Caldrà veure fins a quin punt s’allarga aquesta situació i si el Barça torna a posar la possibilitat sobre la taula que Fati i Carles Pérez, que també ha desaparegut les últimes setmanes, es foguegin amb el filial i tinguin continuïtat per no veure frenada la seva imparable projecció.
Ernesto Valverde i el Barça han de ser conscients que es troben en un moment crucial, en un episodi que marcarà, molt probablement, la trajectòria esportiva d’Ansu Fati, en una conjuntura que determinarà si el jove extrem acaba deixant enrere la condició de promesa per convertir-se en realitat o si, d’altra banda, no aconsegueix traspassar l’estreta línia que separa l’èxit del fracàs al Camp Nou. Sigui com sigui, la realitat és que, ara per ara, ningú no té cap dubte que enviar l’atacant al filial seria obligar-lo a fer un pas enrere innecessari. Caldrà veure si, amb el pas del temps, això no canvia.
1 
