La sonada derrota del Barça a Anfield (4-0) s’ha afegit a una llista negra, la de desfetes europees del conjunt blaugrana, que ha crescut per segon any consecutiu, però que va iniciar-se fa molts i molts anys. La primera batacada especialment dolorosa en la història continental del Barça es pot situar al 1961, en la coneguda com ‘la final dels pals’. El Barça, entrenat per Enrique Orizaola i liderat pel davanter gallec Luis Suárez, disputava contra el Benfica la primera final de la Copa d’Europa de la seva història a Berna. El conjunt blaugrana es va avançar gràcies a un gol de Sándor Kocsis, però el Benfica, dirigit per Béla Guttmann, va remuntar contra un Barça que va jugar millor i va tenir més ocasions, però que va topar fins a quatre ocasions amb els pals. Se sol dir que, després d’aquella final, la FIFA va ordenar desterrar definitivament els pals quadrats, i va instaurar-ne uns de rodons. 

Un any després, el 1962, el Barça va encaixar la primera gran golejada europea. Va ser contra el València (6-2), en el partit d’anada de la final de la Copa de Fires. En aquest partit, el Barça també va començar guanyant amb un altre gol de Kocsis, però el València, que comptava amb Ramallets sota pals, va protagonitzar una gran remuntada. En el partit de tornada, tots dos equips van empatar (1-1), de forma que el títol se’l va endur el conjunt valencianista. El 1963, el Barça va perdre a Basilea contra l’Slovan de Bratislava la final de la Recopa: 3-2

Als anys 80, el botxí d’una crua derrota del Barça va ser el Colònia, que va tombar el conjunt blaugrana a la segona ronda de la Copa UEFA del curs 1980-81. El Barça defensava un 0-1 obtingut a Alemanya, però a Barcelona la història va ser molt diferent. El Lobo Carrasco va avançar el Barça a la mitja hora. Els alemanys van tardar en marcar: al minut 40 encara anaven 0-0, però un minut després Gerhard Strack va anotar el 0-1. A la segona part van arribar els altres tres gols, d’Engels, Littbarski i Müller. Pocs anys després, el 1984, el Camp Nou va tornar a patir una derrota sonada, aquest cop a la primera ronda de la Recopa, contra el Metz. Després d’imposar-se per 2-4 a França, el Barça va caure per 1-4 al Camp Nou. El conjunt blaugrana va confiar-se en excés, fins al punt que va transcendir que Schuster havia promès als seus adversaris “un pernil” com a agraïment pels “regals” del partit de l’anada, i un vicepresident blaugrana havia ofert al Metz una invitació per veure el partit de la pròxima ronda. “Ens van prendre per turistes i això ens va arribar”, va explicar més tard un dels seus jugadors. 

Dos anys més tard, el 1986, el Barça va encaixar la segona derrota en una final de Copa d’Europa. Va ser al Sánchez Pizjuán, contra l’Steaua de Bucarest, que s’estrenava en una final continental. Després de 90 minuts i d’una pròrroga sense gols, el partit va acabar als penals. L’Steaua en va encertar dos, tots els que va intentar, mentre que el Barça no en va aconseguir anotar cap. Van fallar Alexanko, Pedraza, Pichi Alonso i Marcos Alonso. Helmuth Duckadam, heroi dels romanesos, va aturar tots quatre xuts. El següent gran desastre europeu del Barça va arribar en la final de la Copa d’Europa d’Atenes del 1994 contra el Milan. Dos anys després d’alçar la seva primera ‘orelluda’ a Wembley, el Dream Team va caure amb estrèpit davant del conjunt de Capello: 4-0. Doblet de Massaro, tercer de Savicevic i sentència de Desailly en una final que va obligar a sacsejar els ciments d’aquell històric equip. 

Del Dinamo de Kíev a la Juventus

Més recents són algunes de les últimes desfetes continentals del Barça. En l’època els darrers 30 anys se n’han viscut algunes. Una d’elles va ser l’eliminació, com a cuer, de la fase de grups la temporada 1997-98. El Barça va encaixar dues doloroses derrotes contra el Dinamo de Kíev (3-0 a Ucraïna i 0-4 al Camp Nou) que el van apartar els barcelonins de la classificació per la següent fase. Un jove Andrí Xevtxenko, protagonista amb tres gols al feu blaugrana. 

També dolorosa va ser l’eliminació, a mans del València, de la Champions 1999-00. Els d’Héctor Cúper van golejar 4-1 al Barça a Mestalla. La resposta blaugrana, un inusuficient 2-1 a la tornada. Més recent va ser la derrota en la Supercopa d’Europa del 2007 a Mònaco davant del Sevilla de Dani Alves. El conjunt de Rijkaard venia de proclamar-se campió de la Champions League a París mesos enrere, però contra els andalusos va començar una davallada que va durar un parell d’anys, fins l’arribada de Guardiola a la banqueta blaugrana. Amb el tècnic de Santpedor, el Barça sempre va plantar cara en totes les eliminatòries europees. 

La següent derrota inexplicable i dolorosa per la forma com va arribar va ser el curs 2013-14, amb un Bayern Munic que va atropellar el conjunt blaugrana: 4-0 a Munic i 0-3 al Camp Nou. Pocs anys després, el 2017, el PSG va estar a punt de tombar el conjunt blaugrana després de superar-lo 4-0 a París. Només ho va evitar un gol de Sergi Roberto, que va salvar l’eliminatòria amb el ja mític 6-1 als parisencs. Però en la ronda següent, la Juventus va passar clarament per sobre del Barça: 3-0 a Torí i 0-0 al Camp Nou. El precedent del curs passat a Roma (3-0 a l’Olímpic després d’un 4-1 al Camp Nou), el fins aquest dimarts darrer episodi negre en una història, la del Barça, on hi ha llums i ombres continentals. L’última, a Anfield. 



Comentaris

  1. Icona del comentari de: tots aquells que tenien a maig 08, 2019 | 11:53
    tots aquells que tenien maig 08, 2019 | 11:53
    pensat anar a Cibeles a celebrar la champions, els hi demano que vagen i ho celebren com un congrés de idiotes.
  2. Icona del comentari de: iGNASI a maig 08, 2019 | 14:08
    iGNASI maig 08, 2019 | 14:08
    De totes les desfetes, només puntualitzar una coseta: la del Bayern va ser la temporada de'n Tito Vilanova, i fins a cert punt és normal que els jugadors estiguessin afectats

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa