Món Esport
Andressa Alves: “Es pot aturar Messi? Doncs el mateix passa amb Marta”
Andressa Alves, futbolista del Barça. | Jordi Borràs

Andressa Alves (Sao Paulo, 1992) és una jugadora molt ambiciosa. Amb només 22 anys, aquesta jove talent brasilera va aterrar a Montpellier per fer realitat el seu objectiu de convertir-se en futbolista professional al continent europeu, després de diverses temporades passant per clubs brasilers i demostrant la seva enorme qualitat amb la pilota als peus. Internacional absoluta, Andressa ja està considerada una de les jugadores referència de la selecció del Brasil. Ara, amb 24 anys recentment celebrats i després d’una temporada a França, compleix el seu somni de vestir-se cada setmana amb la samarreta del Barça, on s’ha convertit en una líder i on ha fet créixer les expectatives d’un equip que aspira a tot.

És al Barça des de fa tres mesos, des que va tornar dels Jocs Olímpics. Quines sensacions li deixa aquest inici? Esperava quelcom diferent?

Tinc una gran sensació. Estic a un gran equip, amb un ambient sensacional i en un club on no hi falta res. Ho tenim tot per entrenar i per jugar. Hi estic molt bé.

 

El projecte del Barça femení ha crescut professionalment durant els darrers dos anys. Això es nota al dia a dia?

I tant, és un equip molt professional. Ens hem fet la foto amb el primer equip masculí, un fet que abans no havia passat. Això mostra un interès del Barça pel futbol femení. Nosaltres, les jugadores, intentem fer la millor temporada possible i guanyar títols. Cada una de nosaltres vol que el Barça sigui cada dia més gran i més professional.

Al Montpellier no havien coincidit mai amb l’equip masculí?

Sí, ens tiràvem la foto oficial, però res més. I allò és Montpellier, no es pot comparar. Aquí ens fem les fotos amb Messi, Luis Suárez i Neymar. Al Brasil hi ha una bona base, però aquí també s’està demostrant que el Barça està interessat en el futbol femení i el recolza. Això per a nosaltres és molt valuós.

 

Quines van ser les primeres paraules del tècnic Xavi Llorens quan es van conèixer?

Em va dir que jugués tranquil·la i que gaudís, que les coses anirien passant de manera natural i que m’ho passaria molt bé. I s’està complint tot, m’ho estic passant molt bé i estic molt contenta. El Barça era el meu somni i ara hi sóc, és magnífic.

 

L’estil del Barça, de jugar amb la pilota, de tocar-la pacientment, sembla que li va molt bé. És l’estil que millor li va?

Sí, perquè al Brasil som igual, ens assemblem. Toquem molt la pilota, tenim el control. No ens agraden les pilotades llargues, cosa que a França passava molt. Ara, a més, hi ha un ambient molt millor al vestidor.

 

L’hem vist jugant de lateral esquerre, d’extrem, d’interior i de davantera. Al Barça, el seu lloc habitual és a l’interior. S’hi troba còmode?

És la millor posició per mi, segur. Al Brasil no puc ser-hi perquè juguem en un esquema diferent i jugo al davant, amb Marta, però aquesta posició que Xavi ha escollit per mi és perfecte. Puc ajudar més l’equip en la fase de construcció i, d’aquesta manera, jugar millor.

 

Duu només tres mesos jugant amb Jenni Hermoso, Alexia Putellas o Olga García, però s’entenen de meravella.

Sí, és molt fàcil quan tens les tres jugadores al teu costat. Jenni és una jugadora excel·lent, és molt fàcil jugar amb ella quan és davant teu. A més, pensem de manera similar i ens ajudem molt.

 

I ara que l’anomenava, quines sensacions té quan juga al costat de Marta da Silva? És un mite del futbol brasiler i mundial.

La primera vegada que vaig anar a la selecció no m’imaginava que estaria amb ella. És una persona increïble, amb una gran humilitat, sempre ajudant totes les jugadores, sobretot les noves. Per això és on és.

 

Què pensa quan veu cent persones en un partit de Lliga i mil en un de Champions League? Manca alguna cosa per fer créixer el futbol femení?

Jo crec que depèn de nosaltres, dels resultats. Si passem de fase a la Champions tindrem més públic. És clar que esperem que vingui més gent, però depèn dels nostres resultats i del nostre futbol.

 

A França era similar?

Més o menys. Quan jugàvem contra el PSG hi havia gent, però quan jugàvem contra equips inferiors no en venia tanta.

 

Ara que parlem de França. A nivell futbolístic, el Lió és superior a la gran majoria de clubs europeus.

És superior a tots. L’Olympique de Lió és una escissió de França, perquè toquen molt la pilota i les seves jugadores van totes a la selecció. Duen molts anys juntes, tan a l’equip, com a la selecció. Per això tenen un gran equip. I, a nivell econòmic, poden fitxar les millors jugadores del món.

 

Andressa Alves, durant l’entrevista amb ‘El Món’. | Jordi Borràs

 

S’assembla una mica, aleshores, al què va ser el Barça per la selecció que va guanyar el Mundial el 2010?

Sí, sens dubte. I ara, la selecció espanyola sub-20 està molt bé. Vénen jugadores que poden ser importants d’aquí dos o tres anys.

 

L’any passat, sense vostè, el Barça va quedar eliminat als quarts de la Champions amb el PSG. Aquest any, amb els fitxatges realitzats, es pot arribar més lluny? S’ha igualat el nivell?

No sé si està igualat, però cada partit és diferent i estem motivades. L’any passat vam perdre i, tot i que jo no hi fos m’ho vaig sentir meu. Aquest any tenim les il·lusions renovades i en els partits pot passar de tot. Tenim un gran equip i podem arribar lluny.

 

El Lió està per damunt, encara?

Sí, i tant. Perquè pot fitxar les millors i perquè les jugadores es coneixen molt. Això significa una gran ajuda per a elles. Quan vaig a la selecció, viatjo al Brasil i jugo amb un altre sistema de futbol. Elles, en canvi, van sempre juntes a tot arreu i juguen igual a l’equip i a la selecció nacional.

 

El sorteig va deixar un bon quadre pel Barça. Han evitat l’Olympique de Lió i el Wolfsburg. Està satisfeta?

Sí que estic satisfeta. El Lió i el Wolfsburg són rivals molt difícils, però hem de pensar en nosaltres mateixes. El Lió el podem deixar per la final, perquè en un partit poden passar moltes coses. Quan un títol es decideix en un sol partit pot passar de tot, perquè pots defensar bé i fer un gol. En canvi, a dos partits seria més complicat. El Lió té una plantilla per fer dos equips de primer nivell per jugar dos partits alhora.

 

Els ha tocat el Rosengard, de la seva compatriota Marta. Com es pot aturar? Hi ha alguna manera de desactivar-la?

La conec, sí. Es pot aturar Messi? Doncs el mateix passa amb Marta. No és possible. La millor opció és impedir que la pilota li arribi en bones condicions.

 

Tenen pressió per superar els quarts de final?

No, no hi ha pressió externa, tot i que ens la posem nosaltres mateixes, perquè volem passar. Hem arribat un altre cop a quarts, que ja és un gran pas, però en volem més, sempre més. Ens agradaria pensar en les semifinals, però primer hem de passar dels quarts.

 

Està ben tractat el futbol femení a Catalunya i Espanya?

Jo crec que sí. Fa tres mesos que vaig arribar i noto un ambient molt bo al voltant del futbol femení. M’agrada molt veure com les més petites també s’hi afegeixen. Veig partits de nenes i crec que els pares es senten orgullosos de veure-les jugar a futbol en comptes de amb nines. Això Brasil no ho té, perquè molts pares no ho permeten i perquè no hi ha camps on entrenar.

 

Els Estats Units encara queden lluny en aquest aspecte, oi?

I tant, perquè allà es comença a jugar amb set anys. Per això és la màxima potència del món. És molt diferent iniciar-se amb disset o amb set, perquè els fonaments te’ls perds. Allà el practiquen des de molt petites i això és molt important.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa