Una de les claus perquè el Barça hagi reactivat el joc de posició tan oblidat durant els darrers mesos és haver envoltat Sergio Busquets de futbolistes plenament integrats en una dinàmica de grup definida des que Frank Rijkaard va agafar les regnes de la banqueta blaugrana el juny del 2003. El mig del camp, després d’un inici de temporada essent protagonista dels debats al voltant de l’estil, ha recuperat les sensacions perdudes i ha retrobat el camí per reconèixer-se en una identitat molt concreta. La victòria a Pamplona va certificar la voluntat de seguir el camí marcat per Johan Cruyff i amagat en un calaix en els darrers mesos de competició, amb André Gomes apropiant-se de la posició habitual d’Ivan Rakitic al costat de Sergio.
El portuguès no va realitzar un partit atractiu per a l’espectador, però va entrar sense grinyolar dins l’engranatge de l’equip al Sadar. En molt pocs mesos, Gomes sembla haver entès el joc de posició i haver-s’hi adaptat amb molta facilitat, sense haver-lo practicat abans ni amb el València, ni amb el Benfica, ni amb la selecció portuguesa. A Pamplona va completar 71 passades (97% d’encert) i va fer la vida més fàcil als homes que marquen la diferència al terreny de joc. El Barça va fer circular la pilota amb una precisió i velocitat molt difícils de seguir per als novells, un fet que amb Gomes no es va convertir en un problema. L’equip va recuperar el seu millor futbol amb el migcampista portuguès fent de boia al costat de Busquets, Messi i Iniesta, donant-los pilotes precises i aixamplant l’espai de Sergi Roberto perquè el de Reus avancés amb confiança.
Un partit més que notable per a un André Gomes que necessitava seguretat i crèdit, després d’haver estat molt discutit, sobretot arran de la mala actuació davant el Reial Madrid. Amb els blancs, el portuguès va fer vint passades menys que davant Osasuna, amb molt menys encert (86%) i tenint molt poca presència en el joc del mig del camp barcelonista, tal i com demostren els mapes de calor aportats per WhoScored.com.
En canvi, el seu intervencionisme durant el partit davant el Borussia Mönchengladbach, aquest dimarts passat, ja va deixar entreveure la seva comoditat al terreny de joc amb jugadors com Iniesta i Messi al seu voltant. Davant l’equip alemany, a la Lliga de Campions, André Gomes es va convertir en el segon futbolista que més passades va realitzar, fins i tot, per davant del capità Iniesta, que es va situar en la tercera posició d’aquest rànquing. En el famós partit de les mil passades, el migcampista va realitzar 126 passades amb un percentatge altíssim d’èxit (98,4%), que el va convertir en un dels noms més valuosos de la jornada.
Laterals clau en els últims metres
En el joc posicional, la feina dels laterals es converteix en imprescindible. Amb els extrems endinsant-se a la zona central i amb els interiors combinant en posicions properes al migcentre, la fluidesa del joc i les opcions de perill passen per aprofitar els espais i crear superioritats numèriques prop de l’àrea rival. Aquest dissabte, Sergi Roberto i Jordi Alba es van convertir en els punyals d’Osasuna, els futbolistes que més maldecaps van dur a la defensa local amb les seves arribades a l’àrea i a la línia de fons.
Més pendents de Messi, Iniesta i el mateix Suárez, la defensa d’Osasuna va patir les internades dels laterals barcelonistes, que es van convertir en decisives per l’esdevenir del resultat. Els dos primers gols van arribar després d’una obertura a l’esquerra per l’arribada en velocitat de Jordi Alba. Sergi Roberto, amb menys encert en la centrada, també va generar perill des de la dreta. El de Reus va ser el cinquè jugador amb més intervencions de l’enfrontament, amb 81 passades entregades i un 94% d’encert, el doble que les realitzades en el partit davant el Reial Madrid (40). Els mapes de calor també confirmen la participació dels laterals i l’èxit en el plantejament global de l’equip.
