Si als últims minuts contra el Girona Luis Suárez va fer de tot sense èxit perquè li mostressin targeta groga –i així complir la sanció per acumulació avui i assegurar-se jugar contra l’Atlètic-, aquesta nit l’objectiu era no ser amonestat. Ernesto Valverde ha arriscat alineant-lo de titular –una decisió segur que consensuada- i l’uruguaià ha actuat amb el fre de mà posat. Això s’ha traduït en una versió desconeguda del 9 del Barça i potser en una de les causes de l’inesperat empat a Las Palmas.

Si el futbol és en gran part una suma d’intangibles, el joc no estadístic de Suárez a penes s’ha vist avui. El davanter blaugrana ha refusat qualsevol contacte amb els centrals, evitant el xoc i també la seva clàssica lluita en el cos a cos. En les pilotes dividides no hi ha entrat i tampoc ha protestat gaire les polèmiques decisions arbitrals. És a dir, el magnífic corcó que acostuma a ser Suárez per als rivals i en certa manera per als col·legiats, s’ha convertit quasi en un xai per un dia. Ha corregut com sempre i s’ha desmarcat amb destresa, però al mínim dubte ha baixat el pistó i això ha acabat contaminant, afectant, el seu joc. Ha estat un Suárez disminuït quan és un futbolista que només sap jugar al 100%.

 

És cert que a Suárez a vegades se li escapa alguna puntada de més o un colze sobrer, però també ho és que la seva pressió i agressivitat és bàsica per recuperar la pilota, ja sigui ell mateix o generant incomoditat a les defenses. Amb 20 gols en aquesta Lliga, avui Suárez només ha tingut una ocasió clara –després d’una passada massa curta de Messi- i no ha comès cap falta. Ni una falteta. Ha estat un atacant sense verí, evidenciant excessivament que la prioritat era el duel decisiu de diumenge contra l’Atlètic de Madrid.

Però reduir-ho tot a Suárez taparia la mala segona part general de l’equip. Ja fos per l’estrany penal en contra –el primer en tota la competició- que ha suposat l’1-1 a la represa o perquè els jugadors intuïen que la victòria acabaria caient pel seu propi pes, el cas és que el Barça ha firmat un partit discret i un segon temps bastant desconnectat. Fins i tot Leo Messi, que ha brillat d’entrada amb un golàs inclòs de falta directa –el 599 de la seva carrera-, ha semblat que baixava el ritme. Podia ser un duel d’entreguerres, de golejada relativament senzilla, i ha acabat amb un Barça desdibuixat, retratat en l’avui irreconeixible Suárez.



Nou comentari