Leo Messi, durant el Barça-United.
Leo Messi, durant el Barça-United. | EFE

Benvingut, maig. Ben tornada, Champions League. La màxima competició continental torna al Camp Nou per escenificar la millor eliminatòria que, segurament, es pot veure actualment al futbol mundial: Barça-Liverpool (21.00 hores / Movistar Liga de Campeones). El conjunt català i anglès se citen dues vegades en una setmana per definir la primera de les places per a la final del Wanda Metropolitano, anhelada per tothom, però un somni només possible ja per a quatre equips: Tottenham i Ajax, que aquest dimarts van jugar el partit d’anada de l’altra semifinal (amb victòria per la mínima dels holandesos), són els altres dos equips amb opcions de ser a Madrid el primer dia de juny.

 

Des d’abans que comencés la temporada, els jugadors del Barça ja van deixar clar que aquesta temporada volien la Lliga de Campions. La desfeta a Roma havia fet molt mal i ja tocava acabar amb els tres anys de sequera a Europa. Això, però, no va impedir als blaugrana tornar a ser el millor equip de la Primera Divisió espanyola ni arribar a l’enèsima final de la Copa del Rei. Prioritzar la Champions, sí, però no a qualsevol preu. Els d’Ernesto Valverde, aplicats, han fet els deures en les dues competicions espanyoles i es poden permetre el luxe de posar els cinc sentits en la semifinal contra el Liverpool, un privilegi que, sense anar més lluny, els anglesos, immersos en la ferotge lluita per la Premier amb el Manchester City, no es poden permetre.

 

Els reds arriben al compromís amb un dia més de descans, però el Barça ho fa just després de proclamar-se campió de Lliga. I això, certament, dona més energia que qualsevol altra cosa. A més, el primer partit és al Camp Nou, que encara que Jürgen Klopp ho negui és un temple que setmana rere setmana commemora les divinitats de Leo Messi, l’altre gran argument al qual s’agafen els culers per veure’s amb capacitat de superar la darrera pedra abans de finalitzar el seu camí cap a Madrid. Els precedents no són excessivament optimistes (en el que portem de segle, els enfrontaments entre Barça i Liverpool s’han saldat amb dues victòries per a cada banda i un empat), però els de Valverde se senten més forts que mai per lluitar per la sisena orelluda de la història del club i per ser el primer equip que col·loca l’equip masculí i el femení a la final de la Champions en una mateixa temporada. Això sí que seria una ferma demostració esportiva del ‘Més que un club’.

 

El Liverpool i el seu ‘Rock&Roll’

 

L’actual Liverpool és molt semblant al que va donar guerra al Madrid en la darrera final de la Champions fins que el porter Loris Karius va cometre un greu error que va condemnar els de Klopp al fracàs. La principal (i gairebé única diferència), precisament, es troba a la porteria: el passat estiu, la secretaria tècnica dels reds va decidir pagar tot el que va caler –75 milions d’euros– per incorporar Alisson Becker a la plantilla i guanyar seguretat sota pals. El resultat ha estat més que satisfactori i Anfield gaudeix ara d’un equip que, a banda del seu enorme potencial ofensiu, també és molt més sòlid i, en conseqüència, menys fràgil. El seu principal punt dèbil s’ha traslladat a la línia defensiva, no per demèrit dels futbolistes que l’ocupen sinó per les estrelles que brillen en les posicions més avançades. El jove lateral dret Alexander-Arnold ha crescut esportivament parlant i acostuma a repartir-se els minuts amb Clyne, mentre que a l’altra banda Milner i Robertson fan el mateix. La parella Lovren-Van Dijk és intocable.

Mohamed Salah, durant l'entrenament previ al Barça-Liverpool.
Mohamed Salah, durant l’entrenament previ al Barça-Liverpool. | Europa Press

Els fitxatges de Fabinho i Naby Keita també han potenciat el mig del camp, encara que al brasiler li està costant una mica més que al guineà tenir continuïtat. El bon nivell de Henderson i Wijnaldum només ha deixat disponible un forat en l’onze titular i el recorregut de l’africà i la seva arribada des de la segona línia ha passat per sobre de la qualitat i la potència física de l’exfutbolista del Mònaco. No cal dir massa cosa del trident format per ManéSalah i Firmino, temut arreu i capdavanter de la candidatura del Liverpool per regnar Anglaterra i Europa. Gràcies, en bona mesura, a les seves genialitats, el club d’Anfield pot presumir de ser l’únic equip que s’oposa a la dictadura de Pep Guardiola i el Manchester City a Anglaterra i d’haver convertit en habitual la seva participació en les semifinals de la Champions League.

 

Un onze de gala amb tres incògnites

 

Per tot plegat, no hi ha dubte que Ernesto Valverde col·locarà sobre la gespa la millor alineació possible. La columna vertebral (Ter Stegen, Piqué, Lenglet, Jordi Alba, Busquets, Rakitic, Suárez i Messi) serà innegociable i, en aquest escenari, el tècnic extremeny haurà de decidir si aposta per la polivalència de Sergi Roberto o la velocitat de Semedo al lateral dret, pel control d’Arthur o la lluita d’Arturo Vidal al mig del camp i per la inspiració de Coutinho o el desequilibri de Dembélé a l’extrem esquerre. Sembla que els primers de cada parella tenen més possibilitats de ser titulars que els segons, però en partits com el d’aquest dimecres tothom ha d’estar preparat per participar en cas que sigui necessari.

 

Possible alineació: Ter Stegen; Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba; Busquets, Rakitic, Arthur; Messi, Suárez, Coutinho.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa