La gent normalment valora més les coses quan ja no les té i les troba a faltar. Leo Messi també menja a part en aquest aspecte –dia rere dia, els culers són conscients que estan gaudint, probablement, del millor jugador de la història–, però la resta de la plantilla del Barça no ho fa. Arthur, per exemple, encara no s’ha guanyat aquest privilegi, i és per això que necessita no ser-hi perquè l’afeccionat blaugrana valori el que aporta a l’equip. Si els culers ja van plorar aquest divendres quan van conèixer la seva lesió, encara ho faran més després de l’empat a zero a San Mamés, aconseguit, cal no oblidar-ho, gràcies a dues aturades salvadores i majestuoses de Ter Stegen.
Arturo Vidal ha completat una actuació molt desencertada, Rakitic i Busquets estan acusant l’acumulació de minuts com és habitual per a ells en aquesta fase de la temporada i la solució d’Aleñá ha estat més encoratjadora que real a efectes pràctics. El Barça ha fet un partit molt discret contra l’Athletic Club. No sempre es pot guanyar, però al club blaugrana sempre hi ha hagut aquesta exigència de fixar-se en el ‘què’, però també en el ‘com’. Després del partit a Bilbao, els culers no poden somriure ni per la primera cosa (en dues jornades, el Madrid s’ha reenganxat a la lluita per la Lliga i ja és a només sis punts del líder) ni per l’altra: ni rastre del joc de posició que, històricament, ha fet gran i diferent el conjunt català.
És cert que la intensitat de l’Athletic, el retorn de la lesió d’Osumane Dembélé i el fet que Messi no estigués al 100% com ha confirmat Jon Aspiazu, segon entrenador de Valverde, abans del transcendent compromís (encara que això no li ha impedit ser el millor futbolista de camp blaugrana) hi han tingut alguna cosa a veure. Però la realitat és que, com ja va passar a Girona recentment –i en inquantificables ocasions aquest curs–, sense Arthur no hi ha hagut ni glòria ni estil futbolístic. Intentin recordar els millors partits d’aquesta temporada. La victòria contundent a Wembley, la maneta per acomiadar Lopetegui, la remuntada contra el Sevilla… tots tenen, de denominador comú, la presència del brasiler al mig del camp.
Amb el ‘8’ a l’esquena i el ‘6’ al cap, el fitxatge d’Arthur Melo ha estat clau en el relleu generacional blaugrana després dels dolorosos adeus de Xavi i Iniesta. Com hauria de passar amb De Jong quan aterri al Camp Nou la temporada vinent, amb la simple presència del migcampista brasiler sobre la gespa el Barça guanya control del joc, domini de la pilota i se sent amo dels partits. En cap dels 96 minuts que s’han disputat a San Mamés durant la vint-i-tresena jornada de la Lliga han aconseguit això, els de Valverde. No, no és un problema d’intensitat, d’acumulació de partits, de rivals ni d’àrbitres. Es tracta d’una qüestió de futbol.
