Les coses han canviat. El Barça ha canviat. A Quique Setién no li ha calgut ni una setmana per començar a demostrar que la fidelitat a una idea futbolística concreta va molt més enllà dels jugadors que conformen una plantilla i de totes les circumstàncies que l’envolten. Després de dos anys i mig de mediocritat, la il·lusió ha tornat a apoderar-se del Camp Nou, que ja ha oblidat el terratrèmol que va viure en els primers compassos del 2020 i ha celebrat la primera victòria de l’any, contra el Granada (1-0), el mateix dia en què ha descobert la proposta del nou encarregat d’asseure’s a la seva banqueta local. El tècnic càntabre ha passat de les paraules a l’acció i el seu equip, estimulat però no sobreexcitat, ha convençut en la seva primera posada en escena, encara que també ha evidenciat que té molt marge de millora.
De les àrees al mig del camp
La revolució no s’ha gestat des de l’alineació titular. L’afecció blaugrana no s’ha trobat un onze gens diferent dels que veia amb Valverde: Arturo Vidal i Ivan Rakitic han estat els escollits per escudar Sergio Busquets al mig del camp davant la baixa per sanció de De Jong, mentre que Ansu Fati ha acompanyat Leo Messi i Antoine Griezmann en atac i Samuel Umtiti ho ha fet amb Gerard Piqué a l’eix de la defensa. La decepció de la culerada, no obstant això, s’ha esvaït tan bon punt Pizzarro Gómez ha xiulat l’inici del partit. Setién ja va avisar que el nou Barça tindria l’objectiu principal de crear el context adequat perquè el col·lectiu prengués força a través de la millora individual, que un engranatge format pels mateixos jugadors fes funcionar una màquina d’una forma determinada. I així ha estat.
El Barça ha tornat a abraçar la pilota i articular el seu joc al voltant d’ella, ha dut a terme una pressió avançada després de pèrdua ferotge, no ha perdut les seves formes en cap moment ni s’ha oblidat de la seva raó de ser quan les coses no li han sortit i ha passat de ser reactiu a tenir la iniciativa i obligar el seu rival, un Granada molt ben treballat i solidari, a adaptar-se a l’escenari que a ell li convenia. En la primera meitat ha tingut un 81% de la possessió i ha fet més de 500 passades. El viatge, a partir d’ara, tindrà la mateixa importància que el destí. I el domini es traslladarà de les àrees al mig del camp. El gran repte de Setién és que aquesta última realitat no es tradueixi en una pèrdua de contundència contra la porteria contrària com ha passat en la primera funció d’un espectacle que, amb tot, promet molta diversió en un futur.
I és que els blaugrana no han aconseguit traslladar la seva superioritat al marcador abans del descans. Amb Leo Messi de fals nou, una sortida de pilota amb Piqué, Umtiti i Sergi Roberto i Jordi Alba en posicions molt ofensives, els locals s’han apropat força a l’àrea del Granada, però no han aconseguit fer-ho amb perill. Ansu Fati ha comptat amb dues bones oportunitats i Messi també ha protagonitzat alguna ocasió, però Rui Silva tampoc no ha hagut de fer cap aturada de mèrit per mantenir a zero la seva porteria. Ter Stegen, per la seva banda, ha pogut analitzar des de lluny que el canvi d’entrenador farà que tingui molta menys feina, encara que al mateix temps provocarà que no pugui perdre la concentració en cap moment perquè la valentia del seu equip es traduirà en esgarrapades puntuals dels rivals al contraatac.
Hi ha coses que no canvien mai
El guió del partit no ha variat a la represa. La pilota ha continuat essent del Barça, però els culers no han solucionat els seus problemes de profunditat. Tot canvi requereix un procés d’adaptació, i més si Luis Suárez no hi és a conseqüència dels seus problemes al genoll, que el mantindran allunyat del terreny de joc al voltant de quatre mesos, i el rival es mostra tan sòlid com ho ha fet un Granada que tenia ganes de trencar amb la mala ratxa de cinc desfetes consecutives lluny del Nuevo Los Cármenes i que volia guanyar el seu primer partit de la història al Camp Nou en el seu 25è intent. Si alguna cosa ha deixat clara Setién en la seva primera setmana, però, és que el seu equip no deixarà de banda la seva filosofia. Si havia de morir, ho faria amb les seves idees. I el seu equip no ha perdut la paciència per molt que les coses no li sortissin en els metres decisius.
La persistència ha ajudat el conjunt culer a culminar la seva primera posada en escena amb un somriure. Després d’un ensurt en forma de xut d’Eteki al pal, Setién ha ordenat el canvi de Riqui Puig i, just abans que el migcampista de Matadepera trepitgés la gespa del Camp Nou, tot ha començat a canviar. Germán, defensa del Granada, ha estat expulsat per doble amonestació i la superioritat numèrica ha mostrat el camí del triomf al conjunt blaugrana. El Barça, de fet, no ha tardat a celebrar el primer gol de la nit, obra del de sempre, de Leo Messi. Perquè hi ha coses que mai no canvien. L’argentí ha agraït una recuperació de Riqui Puig i, després d’una assistència d’Arturo Vidal, ha fet una de les seves passades mortals a la xarxa. Setién ha hagut d’esperar 76 minuts per alçar els braços i abraçar-se amb el seu cos tècnic. Ja diuen que, a la vida, les millors coses a la vida són les que es fan esperar.
Amb el triomf per la mínima contra el Granada en un dia fred i ventós al Camp Nou, el Barça ha mantingut el liderat de la Lliga Santander i ha fet el primer pas cap a la recuperació de l’estil. Han arribat aires de canvi a Barcelona i les més de mil passades que han fet els culers avui ho demostren a la perfecció. Però el camí no serà, ni de bon tros, senzill ni curt: Quique Setién i els futbolistes hauran de treballar de valent per polir una proposta que s’alimentarà, com totes, amb l’encert de cara a porteria. Perquè els resultats encara segueixen manant al futbol.