L’exjugador francès del Barça Éric Abidal i el club han desmentit aquest dimecres al migdia qualsevol tipus d’irregularitat en el trasplantament de fetge per a l’actual secretari tècnic del primer equip. Alhora, lamenten que la informació sobre aquesta suposada irregularitat extreta d’una conversa telefònica de Sandro Rosell faci dubtar de l’honorabilitat de totes les persones i institucions implicades. El jugador ha publicat al seu compte de Twitter un comunicat on expressa la seva “tristesa” per la informació publicada per ‘El Confidencial’, i reconeix que va ser el seu cosí Gerard qui va donar-li el seu fetge per salvar la seva vida. Abidal, a més, defensa que hi ha documentació disponible que prova que els protocols seguits van ser els adequats.
La Fundació Éric Abidal ha desmentit “categòricament” en nom del jugador aquestes informacions, i assegura que tot el procés del trasplantament es va “adequar als procediments i protocols establerts”. La fundació lamenta que es posi en dubte l’honorabilitat de tots els implicats en el procés, a qui “Eric Abidal professa una gran admiració i un enorme agraïment, en especial al donant, el seu cosí Gerard”.
Per la seva banda, el club també ha desmentit qualsevol tipus de “fet irregular” i ha lamentat que la informació del diari digital “ometi un fet transcendent com l’arxivament d’aquesta causa per un jutjat de Barcelona el 18 de maig passat, circumstància que perjudica l’honorabilitat” de l’actual secretari tècnic del primer equip de futbol, de les organitzacions vinculades als trasplantaments, del club i del seu expresident Sandro Rosell. De fet, l’entitat lamenta “profundament el poc rigor” en la difusió d’informacions relatives a un “tema tan sensible”. Per últim, reafirma el seu compromís amb Éric Abidal i la seva fundació “per contribuir a millorar la vida de nens i joves afectats per tractaments mèdics similars“.
La Unión Deportiva Las Palmas visitava l’estadi blaugrana i, des dels micròfons de Ràdio Barcelona, es va poder escoltar la narració del matx (4-0) en una llengua que portava dècades absent en la ràdio i la televisió. El futbol en català va obrir el camí. Però calia trobar una manera pròpia d’explicar un partit de futbol en un idioma desentrenat per la censura franquista: no existia un estàndard de llengua per al català dels mitjans de masses. Per tant, la tasca de l’icònic locutor va ser doble: que la gent l’escoltés perquè l’emissió fos atractiva, però també bastir un codi de comunicació.
