Toca reaccionar. Sigui com sigui. El Barça no es pot permetre el luxe de perllongar la mala ratxa de quatre jornades consecutives sense guanyar. Dos punts dels darrers dotze possibles és un balanç molt pobre, encara que el projecte de Ronald Koeman estigui fent els seus primers passos i que el conjunt blaugrana s’hagi trobat amb equips de molt nivell com el Sevilla, el Getafe o el Madrid. L’ensopegada inesperada a Vitòria el cap de setmana passat ha convertit el darrer compromís culer abans de l’aturada de seleccions, contra el Betis al Camp Nou (16.15 hores / Movistar LaLiga) en un partit molt important. Encara és d’hora per parlar de finals. Però, s’utilitzi la nomenclatura que s’utilitzi, la realitat és que tot el que no sigui reconciliar-se amb el triomf aproparà els catalans a la tan indesitjada temporada de transició.
El Barça ha de baixar fins a la dotzena posició per trobar-se en la classificació de la Lliga Santander. I això, encara que els blaugrana hagin disputat dos enfrontaments menys que la majoria d’equips de la categoria, és dolorós. Les sensacions, a excepció de la victòria deslluïda contra el Dinamo de Kíev, no són excessivament dolentes. S’intueixen brots verds, certament. Koeman ha demanat de totes les formes possibles temps i paciència, però ell mateix ha reconegut que els resultats han de millorar. Canviar totes les coses que s’estan modificant –sobretot tenint en compte que la plantilla inclou futbolistes molt joves– i tot i això tenir l’obligació de guanyar no és fàcil. Però el conjunt culer ha de competir i lluitar per tots els títols sense excuses. L’heroi de Wembley, sobre el paper, ho té clar. La plantilla, tal com va valorar Gerard Piqué dimecres passat, també. Ara només falta encadenar diversos triomfs per demostrar-ho sobre la gespa.
El rival d’aquest dissabte, el Reial Betis, tampoc ha aconseguit tenir una regularitat en els resultats. Enguany ha guanyat els mateixos partits que ha perdut: quatre. No n’ha empatat cap, fet que evidencia una irregularitat que convida el barcelonisme a ser optimista. Els andalusos han estat capaços de vèncer l’Alabès (0-1), el Valladolid (2-0), un València en hores baixes (0-2) i l’Elx (3-1), però han sucumbit davant Madrid (2-3), Getafe (3-0), Reial Societat (0-3) i Atlètic de Madrid (2-0). Els de Manuel Pellegrini no han tingut massa problema per desfer-se d’equips cridats a ocupar la part baixa de la taula, però al mateix temps han patit de valent contra els millors conjunts de la competició. Si la tendència no canvia radicalment, els verd-i-blancs no es pressuposen un contrincant extremadament exigent. Tampoc ho semblaven, no obstant això, el novembre del 2018, quan van arribar a Barcelona amb Quique Setién molt discutit a la banqueta i van endur-se els tres punts cap a Sevilla amb una exhibició de futbol de posició que, dos anys més tard, va provocar que Bartomeu pensés en el càntabre després d’acomiadar Ernesto Valverde (3-4).
Caldrà veure per quina alineació aposta Koeman per intentar marxar a l’aturada de seleccions amb bon sabor de boca. Ter Stegen, Piqué, Lenglet, De Jong, Messi i Ansu Fati semblen intocables en l’onze inicial, encara que l’entrenador del Barça podria fer alguna rotació. Jordi Alba, Sergi Roberto, Busquets, Pedri i Griezmann també tenen moltes oportunitats de jugar des del començament, encara que la seva presència no està tan assegurada com la dels primers futbolistes mencionats. Dembélé, Pjanic, Trincao i Junior també podrien entrar en escena, encara que la seva presència implicaria l’absència d’algun jugador de la columna vertebral. Aleñá i Riqui Puig segueixen esperant les seves oportunitats, però de moment els minuts que han tingut han estat residuals.
