“Aquest no ha estat un Anderlecht normal. L’ambient i el clima que rodejava aquest partit ens ha perjudicat ostensiblement. El Barça ha jugat completament diferent de com ho van fer a Brussel·les”. Així va valorar Constant Vanden Stock, ara fa 40 anys, l’1 de novembre del 1978, una de les remuntades més sonades de la història del Barça: un 3-0 al conjunt belga, que havia guanyat pel mateix resultat en el partit d’anada de la Recopa d’Europa d’aquella temporada. L’Anderlecht era el vigent campió i un dels equips europeus més forts del moment, però el barcelonisme va viure una nit apoteòsica en un Camp Nou que va quedar-se petit: gairebé 100.000 espectadors van acompanyar 11 herois. Una nit pel record en la història del Barça, ja que a més, el Grasshoppers suís va eliminar el Madrid de la Copa d’Europa. 

 

“Han fabricat un clima hostil per guanyar-nos, els nostres jugadors han sortit al camp amb complexos”, reconeixia el tècnic del conjunt belga, Raymond Goethals. Tal era el seu enuig després d’haver perdut aquell partit que ni va acudir a la zona de premsa per parlar amb els mitjans: només va atendre a alguns belgues a les portes dels vestidors visitants. El tècnic visitant va arribar a traslladar la conversa del francès al flamenc en veure que dos periodistes catalans desplaçats on era ell estaven prenent notes del que deia. Un gest de mala educació que, malgrat tot, no va evitar una derrota per la història. Abans del partit, alguns mitjans s’havien referit a la cita com una “eliminatòria impossible”. Aquella tarda, però, el públic va servir un suport condicional que els jugadors van notar a flor de pell. L’eufòria final va ser el premi a l’empenta dels seguidors, que van exercir una pressió pocs cops vista a l’estadi i a la convicció d’uns jugadors compromesos. “Estic molt content per com m’han sortit les coses, crec que ha estat el meu millor partit en defensa”, va assegurar Zuviría, l’autor del tercer gol. 

 

Aquella remuntada va empènyer el Barça en una competició que aquella mateixa temporada, la 1978-79, va alçar per primer cop. A setzens de final el conjunt blaugrana s’havia desfet del Shakhtar Donetsk (global de 4-1), i als vuitens de final esperava un Anderlecht que havia quedat golejat l’any anterior l’Àustria Viena (4-0) en la final. Els belgues van ser implacables al partit d’anada, en un partit físicament molt dur i on el tercer gol va ser marcat amb la mà. Aquella tarda, a diferència del 3-0 encaixat el curs anterior contra l’Ipswich, al vestidor blaugrana es va començar a parlar de revenja i es va crear un ambient idoni al qual l’afició es va sumar.

 

L’eufòria després dels penals

 

L’Anderlecht va arribar al Camp Nou amb figures de l’època com els holandesos Rensenbring i Arie Haan, o els belgues Vercauteren i Van der Elst, reclams afegits per omplir un estadi amb ganes de remuntada. Efectivament, el feu blaugrana es va convertir en una caldera. El guió exigia un gol matiner, i Hansi Krankl el va aconseguir al minut 8. Just abans del descans, a més, Milonguita Heredia va situar un 2-0 que va donar ales al Barça, que va marxar pletòric als vestidors. Però a la represa el partit va encallar-se, l’Anderlecht, que es va quedar amb 10 homes per l’expulsió de Bross al minut 76, es va tancar darrere i només un miracle en forma de gol del Torito Zuviría al minut 86: va recuperar una pilota en camp rival i, en veure que la defensa rival va intentar aplicar la tàctica del fora de joc, va decidir regatejar diversos rivals fins a ser capaç d’establir el 3-0. A la pròrroga no es va moure el marcador, pel que el partit anava directe a la tanda de penals (4-1). 

 

Artola va aturar el primer dels belgues, que van tirar el segon al pal. El Barça no va fallar. Krankl, Rexach, Bío i Neeskens, que va anotar el definitiu, van escriure una de les gestes més importants de la història del club blaugrana. “El partit ha estat molt bo, extraordinari. L’equip ha superat clarament l’Anderlecht i amb tota justícia seguim endavant”, va afirmar Krankl, que havia obert la llauna. “La nostra afició ha estat sensacional. El seu comportament ha estat exemplar, sempre donant suport a l’equip”, va agrair el tècnic blaugrana, Lucien Müller. “Ja vaig avisar que davant d’un Barça llançat bastant farien amb frenar-los. Aguantar-nos aquesta tarda era molt difícil”, va afegir el tècnic blaugrana, que va arribar a parlar de “mala sort”. “Crec que no s’hauria d’haver arribat a la pròrroga. El Barça havia fet suficients mèrits per guanyar l’eliminatòria”.

 

En aquell partit van participar: Artola; Zuviría, Migueli, Olmo (Bío min 78), De la Cruz; Sánchez, Neeskens, Asensi; Rexach (Esteban min 84), Krankl i Heredia. Cada jugador va endur-se una prima de 350.000 pessetes. S’ho havien guanyat, ja que aquella tarda van fer vibrar el Camp Nou sencer, que va permetre una recaptació de 50 milions de pessetes. Uns mesos més tard, el Barça va proclamar-se campió de la Recopa d’Europa en guanyar el Fortuna de Düsseldorf (4-3) a la pròrroga. 



Nou comentari