El 2020 horrorós del Barça, en 10 moments

El club blaugrana ha tocat fons en tots els àmbits: des dels terrenys de joc fins als despatxos, passant per una crisi econòmica de grans dimensions i una pèrdua gairebé absoluta del respecte

Si bé és cert que el 2020 no ha estat fàcil per a ningú, la realitat és que per al Barça i els seus afeccionats encara ha estat més difícil de digerir. El club blaugrana ha tocat fons esportivament, econòmica, institucional i social, ha encaixat una de les pitjors derrotes de la seva història, ha tingut tres entrenadors, ha protagonitzat un escàndol a les xarxes socials, ha lluitat contra una crisi financera de grans dimensions, ha retingut Messi contra la seva voluntat i, en general, ha viscut de terratrèmol en terratrèmol. Aquests són els 10 moments que han marcat un any per oblidar al Camp Nou.

Una derrota a l’Aràbia Saudita que provoca la destitució de Valverde

9 de gener. Poc més d’una setmana després d’iniciar el 2020, el barcelonisme pateix la primera decepció. El Barça és incapaç de superar l’Atlètic de Madrid en les semifinals de la primera edició de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita. El conjunt blaugrana fa un dels millors partits des de l’arribada d’Ernesto Valverde a la seva banqueta, però tot i això acaba pagant cars els seus errors defensius i la desfeta va prosseguida de l’acomiadament de l’extremeny. El seu adeu, segons revela Bartomeu, ja estava decidit abans de la derrota contra l’equip matalasser. Xavi Hernández rebutja fer el pas i Quique Setién, un entrenador sense experiència en el primer nivell, és l’escollit per rellevar Valverde quatre dies després de l’eliminació a la Supercopa.

Esclata el ‘Barçagate’

17 de febrer. Mentre el Barça de Setién no acaba de convèncer als terrenys de joc, una investigació periodística enceta una crisi institucional que Josep Maria Bartomeu, encara que s’entesti a negar-la, no podrà superar. La Cadena SER destapa que l’entitat culer té contractada una empresa, I3 Ventures, per crear estats d’opinió a través de les xarxes socials –a favor de la directiva i en contra de diversos àmbits de l’entorn blaugrana– i desprestigiar figures com les de Leo Messi, Xavi, Carles Puyol, Pep Guardiola, Víctor Font, Joan Laporta o Jaume Roures. Inicialment el club ho desmenteix amb un comunicat poc consistent, però menys d’un dia després encarrega la realització d’una auditoria interna per depurar responsabilitats. Jaume Masferrer, presumpte culpable principal del cas, és apartat de les seves funcions.

El coronavirus obliga el club a suspendre l’activitat “fins a nova ordre”

13 de març. És una setmana que, probablement, no oblidarà ningú. Són uns dies d’incertesa en què la societat ha d’entendre molt ràpidament que la pandèmia està a punt de canviar moltes coses. Entre altres coses, la Covid-19 és capaç de posar en dubte el negoci del futbol modern, quelcom contra el qual res ni ningú semblava que hi podia fer res. Els organitzadors de les competicions es veuen obligats a paralitzar la temporada i, en conseqüència, els clubs han de suspendre l’activitat. El Barça, és clar, no és cap excepció i tanca les seves instal·lacions “fins a nova ordre”. Ningú no es veu capaç de pronosticar quan tornarà a rodar la pilota, però els afeccionats tampoc són capaços d’imaginar-se que hauran de passar tres mesos perquè torni l’espectacle.

Sis dimissions que debiliten (encara més) Bartomeu

9 d’abril. Emili Rousaud, Enrique Tombas, Silvio Elías, Josep Pont, Maria Teixidor i Jordi Calsamiglia decideixen deixar de formar part de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu per desavinences en la gestió del cas Barçagate. El president, que ha guanyat temps i s’ha estalviat xiulades setmanals al Camp Nou gràcies a l’arribada de la pandèmia, té la sensació que aquests sis membres del seu equip estan pensant més en el futur que en el present i els demana que facin un pas al costat que accepten de bon grat. L’escàndol de les xarxes socials es constitueix públicament com a factor de divisió a la zona noble de l’entitat culer. Bartomeu continua perdent força i legitimitat i reconstrueix la seva junta –amb una nova incorporació– per evitar que els estatuts l’obliguin a dimitir.

La represa d’una Lliga amb polèmica arbitral i irregularitat blaugrana

12 de juny. El derbi de Sevilla dona la benvinguda a la nova normalitat, una normalitat anormal. Després del compliment d’un protocol estricte, LaLiga aconsegueix reprendre la Primera i Segona Divisió espanyola i acabar la temporada 2019/20. Sense públic als estadis, el Barça torna a la competició amb un triomf contundent contra el Mallorca, però es mostra molt irregular i és incapaç de seguir el ritme del Madrid. Setién no pot imposar l’estil de joc genuí que va prometre en la seva presentació i pateix de valent per gestionar el vestidor culer. Per la seva banda, els de Zidane, que s’acaben proclamant campions del torneig domèstic, fan un final de curs impecable tacat per nombroses polèmiques arbitrals. Al final, no obstant això, els llibres d’història condecoraran el Madrid com al campió de la Lliga del coronavirus.

Humiliació històrica

14 d’agost. Molts culers encara no es poden treure del cap aquesta nit. El Barça és atropellat sense pietat pel totpoderós Bayern de Munic en un partit que despulla l’evident necessitat de tancar el cicle esportiu i institucional i començar-ne un de nou. Els bavaresos claven vuit estocades al cor del barcelonisme. Bartomeu va fer cas omís als avisos de Roma i Anfield i el futbol, que sempre et torna el que li dones, li etziba una clatellada de dimensions majúscules. Quique Setién, que ja tenia un peu i mig fora de la banqueta blaugrana abans del compromís disputat a Lisboa, signa el seu certificat de defunció.

Bartomeu no dimiteix i confia el projecte esportiu a l’heroi de Wembley

17 d’agost. Després d’una temporada per oblidar culminada de la pitjor forma possible, i amb l’escàndol del Barçagate en investigació, Josep Maria Bartomeu no fa cap roda de premsa davant els mitjans de comunicació. No és broma. El president es limita a fer una entrevista a la televisió oficial de l’entitat en què reconeix errors en la planificació esportiva, però no accepta que es digui que el Barça pateix una crisi institucional. Tampoc no és cap broma. Dos dies abans de fer oficial la seva arribada, revela que Ronald Koeman és el més ben posicionat per dirigir el primer equip culer. El màxim dirigent avança una profunda reconstrucció del vestidor que s’acaba reduint a regalar Luis Suárez, Rafinha, Ivan Rakitic i Arturo Vidal a clubs del màxim nivell, és a dir, a la competència. Són hores mogudes a la zona noble del Camp Nou. Abidal decideix rescindir el seu contracte com a secretari tècnic després de no haver estat a l’altura. Ramon Planes es converteix en el cinquè director esportiu dels últims sis anys. Continua el desgavell, però Bartomeu no dimiteix: anuncia la seva voluntat d’esgotar mandat i convoca les eleccions per al març del 2021.

Un terratrèmol en forma de burofax de Leo Messi

25 d’agost. Bomba al Camp Nou. Leo Messi comunica al Barça que vol marxar aquest mateix estiu. El capità envia un burofax al club blaugrana amb el qual informa l’entitat catalana que ha pres la decisió de posar punt final a la seva trajectòria de 20 anys com a culer. Fa uns dies ja va deixar clar a Ronald Koeman que no veia clar el seu futur i ara ja ha iniciat els tràmits per desvincular-se definitivament del club de la seva vida. La seva intenció és acollir-se a la clàusula que li permet rescindir unilateralment el seu contracte, encara que aquesta vencia el 10 de juny i, per tant, la qüestió haurà de ser resolta pels serveis jurídics d’ambdues parts. Bartomeu es nega a concedir la carta de llibertat al ‘10’ i el cas no acaba als tribunals perquè Messi no ho vol. L’argentí es queda contra la seva voluntat i ho anuncia en una entrevista a Goal.

Una moció de censura històrica

26 d’agost. Poques hores després del famós burofax de Messi, Jordi Farré es desplaça a les oficines del Barça per sol·licitar un vot de censura contra Josep Maria Bartomeu. “És hora de fets i no de paraules”, diu. El president aconsegueix evitar l’adeu del capità amb una maniobra poc lloable, però no pot fer res per frenar una moció a la qual s’hi sumaran dos precandidats a les eleccions més –Víctor Font i Lluís Fernández Alà– i diversos grups d’opinió blaugrana. La iniciativa de la massa social acaba tenint, tot i el context de pandèmia i l’absència de partits a porta oberta al Camp Nou, un suport històric. Es recullen 19.532 signatures vàlides. La directiva es veu obligada a posar en mans dels culers la seva continuïtat. Els comicis podrien avançar-se.

Bartomeu cedeix i presenta la seva dimissió

27 d’octubre. La primera temporada en blanc des del 2008, el model de gestió insostenible despullat pel coronavirus, la pèrdua de força institucional i el Barçagate no enderroquen Bartomeu, però els socis del Barça recorden que són els autèntics propietaris del club i aconsegueixen posar punt final al seu mandat i avançar les eleccions. Un dia després de declarar, textualment, que “no m’he plantejat dimitir”, el màxim dirigent culer anuncia la seva dimissió. Carrega contra el Govern, a qui culpa de no haver posat cap facilitat per endarrerir la celebració del vot de censura, i es mostra molt crític amb els que li han faltat al respecte els darrers mesos, però molt poc amb els seus errors. Marxa sense concedir cap pregunta als periodistes, cosa que serveix per resumir a la perfecció la seva etapa al capdavant de l’entitat. Carles Tusquets és l’encarregat de presidir una comissió gestora que, unes setmanes després, anuncia que els comicis se celebraran el 24 de gener del 2021, una data que el barcelonisme espera amb ganes per deixar enrere l’horrorós passat recent.

Nou comentari