L’1 de maig del 2005 és una data molt especial per a la història recent del Barça. Bé, per a tota la història del Barça. Va ser el dia en què Lionel Andrés Messi Cuccittini, amb el dorsal ’30’ i assistit per Ronaldinho en una jugada que es va acabar convertint en la millor metàfora per simbolitzar el pas del testimoni del brasiler a l’argentí, va celebrar el seu primer gol amb la samarreta blaugrana. Tot el que ha passat a partir de llavors, no cal dir-ho, forma part dels llibres d’història del futbol i del club culer.
15 anys després d’aquell vespre màgic en què el Camp Nou va abraçar una felicitat que des de llavors només una pandèmia, el coronavirus, ha pogut minvar, el barcelonisme encara recorda aquell moment. També l’Albacete, l’afortunat de rebre la primera diana de l’argentí. És d’aquells moments en què tot fanàtic culer recorda on era i què estava fent. Com passa amb el gol d’Iniesta a Stamford Bridge o el míssil de Ronald Koeman que va donar la benvinguda a la primera Champions del Barça, entre d’altres.
15 anys després, la llegenda continua. Des d’aquell 1 de maig, Messi ha batut una quantitat incomptable de rècords i ha demostrat incansablement que és el millor futbolista del món. Que no n’hi cap com ell. Ja no és el nen de 17 anys i des de la temporada passada exerceix de capità, dins i fora dels terrenys de joc. El pròxim 24 de juny en farà 33, però la seva fam competitiva augura força anys més de l’argentí al Camp Nou.
